Jordi Ribó, nou president de l’AGIA
El president de FIABCI Andorra, Joan Toribio, s’asseu amb Jordi Ribó, company de trajectòria i nou president de l’AGIA (Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra), per parlar sobre habitatge, regulació, inversió, els reptes que vénen i tot allò que ens pot ensenyar el món.
Estrena al capdavant de l’AGIA
Jordi, fa pocs dies que has agafat les regnes de l’AGIA. Com t’has despertat el primer matí com a president?
Bromes a part, tots sabem que arribes en un moment que no és precisament tranquil per al sector. Quina és la primera cosa concreta que vols posar en marxa?
Decidir quina època és la millor, crec que seria poc responsable a l’hora de liderar l’Agia. Francament estic molt agraït a tots els companys de junta que m’estan acompanyant per que com ve dius, no és el millor moment degut a les diferents tensions.
La Junta té un objectiu clar, que és la professionalització del col·legi encara més i que tots els col·legiats es sentin representats i que l’Agia formi part del seu dia a dia per poder donar un millor servei. No serà fàcil, ja que l’objectiu és ambiciós. Però focalitzar-nos en l’objectiu, no pot fer-nos perdre de vista el dia a dia.
I venint d’on véns… Has estat president mundial de FIABCI Internacional i has tractat amb mercats immobiliaris dels cinc continents. Tornar a posar el focus en Andorra, en un mercat tan petit però tan peculiar, suposa un canvi de xip important?
O potser és justament aquesta perspectiva global el que el país necessita ara mateix?
Des de Fiabci he tingut una posició afortunada de veure amb una mirada global el sector immobiliari. Però si ho analitzem bé, tot mercat no deixa de ser nacional.
A mi, enlloc de dir una visió global, m’agrada dir que he pogut veure diferents mercats nacionals. Al final l’habitatge i les seves polítiques acostumen a ser molt semblants arreu del món, l’únic que canvia és la visió que tenen els líders polítics de cap on a d’anar el seu país.
La mirada al món: FIABCI i el model Madrid
Durant el teu mandat a FIABCI Internacional vas tenir accés a models de gestió i regulació immobiliària molt diversos. Si haguessis de quedar-te amb un aprenentatge, una cosa que diguessis “això sí que podria funcionar aquí”, quina seria?
Una de les iniciatives que mes em van agradar, va ser a la construcció d’habitatge social a Malaga, a cada edifici i van destinar un conserge. D’aquesta manera mantens el parc públic en bon estat i crees llocs de treball. Ho vaig trobar una iniciativa simple però molt efectiva.
No podem parlar de mercats d’èxit sense parlar de Madrid. La capital espanyola s’ha convertit en un dels destins d’inversió immobiliària més potents d’Europa: capital internacional, projectes prime i un ecosistema proptech que no para de créixer…
Creus que Andorra pot aprendre del model madrileny, o el nostre mercat és tan singular que necessita les seves pròpies eines?
Andorra ha d’estar atenta a qualsevol model d’èxit i desprès aplicar allò més interessant segons les nostres peculiaritats. Crec que la inversió estrangera ens ha d’ajudar a diversificar l’economia del país. I aquí Govern o el Consell General han de decidir quin és el camí a seguir. Però s’ha de tenir una visió de país i decidir on volem anar.
Madrid també ha sabut construir una marca molt sòlida: col·laboració publicoprivada, presència a fires com el SIMA o el MIPIM…
Des de l’AGIA, i amb la complicitat de FIABCI Andorra, teniu en ment alguna iniciativa per projectar millor Andorra al món? Perquè crec que tenim molt més a explicar del que expliquem.
Crec que és molt rellevant que és conegui Andorra al món. Però hem de poder explicar quin és el nostre futur com a país per a crear interès internacional.
A dia d’avui aquests paràmetres no es donen, però la col·laboració entre associacions sempre ha d’estar a sobre la taula.
La realitat del mercat andorrà i el marc legislatiu
Anem al que preocupa a molta gent. Els preus han pujat molt, i el lloguer és cada cop més difícil d’assumir per a les famílies del país.
Com valores la situació actual? I quina part de responsabilitat creus que té el sector privat a l’hora de trobar solucions, més enllà d’esperar que ho resolgui l’administració?
La situació actual és simple. Tenim una demanada alta d’habitatge i poca oferta. Això fa que els preus estiguin tensionats.
El sector privat no té cap responsabilitat. A part de l’habitatge hi ha altres sectors tensionats com la sanitat i l’educació. Els polítics són els qui prenen decisions i el sector privat acompanya.
I parlant de l’administració… Tenim sobre la taula la Llei 5/2025 i la Llei 2/2026, conegudes popularment com la Llei Òmnibus 1 i 2.
Noves obligacions, nous requisits, nous marcs. Com ha de respondre l’AGIA davant d’aquest nou escenari regulatori? Ho veieu com una oportunitat per ordenar el sector, o com un fre que pot espantar inversió i promotors?
L’Agia s’ha d’adaptar a totes les noves regulacions i a més a més tenir-les molt present per poder donar un millor servei als nostres clients.
Particularment, crec que les Lleis Òmnibus no ajuden a millorar la problemàtica d’habitatge.
Una de les qüestions que genera més debat entre els professionals del sector és la limitació a la inversió estrangera en la promoció immobiliària.
Des de la teva experiència internacional, quines conseqüències reals creus que pot tenir aquesta restricció? Pot Andorra permetre’s limitar el capital extern en un mercat on la demanda supera àmpliament l’oferta?
Limitar la inversió estrangera ha d’anar acompanyat amb un augment de la inversió nacional, i francament això no està passant. Crec que necessitem la inversió estrangera. Però podríem ser proactius i àgils per aquells projectes que influeixin de forma directa a destensionar l’habitatge.
I lligat amb això: sembla que la nova regulació empeny els promotors cap a un model en què, en lloc de construir i vendre, hagin de retenir el patrimoni i convertir-se en gestors de lloguer a llarg termini.
Creus que aquest canvi de rol és viable per al teixit promotor andorrà? Tenim la capacitat financera i empresarial per fer aquest salt?
La funció d’un promotor és la de fer un producte i vendre’l. La seva funció no és la de retenir patrimoni.
Sovint es parla del mercat immobiliari andorrà des de percepcions, però no sempre des de dades prou estructurades.
Creus que el sector necessita més transparència i més eines d’anàlisi per prendre decisions millor informades?
Cada cop hi ha mes dades però hi ha una mancança molt gran amb les dades del lloguer. Si no tenim una visió clara i real de la problemàtica de l’habitatge serà molt complicat trobar la solució més ràpida i adient.
Creus que a Andorra es poden articular noves fórmules de col·laboració entre el sector públic i el privat per impulsar habitatge assequible que siguin realistes, sostenibles en el temps i econòmicament viables?
I si això ha de passar, quin paper hi hauria de jugar el sector immobiliari organitzat per garantir precisament aquest equilibri?
Crec que és fonamental que s’impulsin relacions publico-privades pel que fa a l’habitatge. El sector immobiliari necessita equilibri, i aquestes relacions ajudaran a donar mes oferta al mercat.
A Madrid han viscut debats molt durs sobre regulació del lloguer, habitatge de protecció oficial i fiscalitat de les segones residències…
Veus paral·lelismes amb el que passa aquí? Quines lliçons hauríem d’agafar, i quines hauríem d’evitar a tota costa?
La solució a l’habitatge és la relació d’un conjunt d’iniciatives que s’han de desenvolupar. No únicament aquelles relacionades amb l’habitatge, sinó amb el transport, la demografia, l’urbanisme…
Regular el sector no és una solució, però un cop ho has fet, has de tenir un pla de sortida ràpid i aquí a Andorra enlloc de clamar el sector s’ha provocat una bola de neu més gran, i cada dia que passi serà mes complicat d’arreglar.
El perfil del comprador a Andorra ha canviat molt. Cada cop hi ha més inversors internacionals, nòmades digitals i perfils premium que busquen fiscalitat i qualitat de vida.
Això aporta riquesa, però també pressió sobre el resident de tota la vida. Com s’equilibra tot això des de l’AGIA? Teniu eines reals per incidir-hi?
Les eines les proporciona Govern i el Consell General amb les lleis, i no l’AGIA. Però tinc clar que la inversió estrangera ha d’ajudar a diversificar l’economia del país. Si procurem que hi hagi valor afegit a cada una de les inversions, anirem millor i les “aigües” és calmaran.
Professionalització, tecnologia i innovació
El col·lectiu d’agents immobiliaris a Andorra és relativament reduït. Quins estàndards de formació, ètica i certificació vols impulsar des de l’AGIA?
Perquè professionalitzar el sector no és només una qüestió d’imatge; és també una qüestió de confiança del client i de credibilitat davant de l’administració.
Un col·lectiu de més de 300 agents immobiliari, no trobo que sigui reduït, crec que és dels mes rellevants al país.
Les iniciatives que han de sorgir del col·legi han de ser per als nostres membres però que es vegin reflectides cap als nostres clients. Al final des de l’AGIA el que hem de buscar és que els nostres col·legiats puguin donar un millor servei cada dia.
Madrid s’ha convertit en un referent europeu en proptech. Startups i noves empreses estan canviant la manera de comprar, vendre i gestionar immobles.
On som nosaltres en aquesta transformació digital? I quins passos concrets tens en ment per no quedar-nos enrere?
Hem de tenir una mirada molt propera a la tecnologia. Identificar proptech i startups que puguin ajudar als col·legiats. Però el sector immobiliari és un sector humà, i per lo tant buscar aquest equilibri ha de ser l’objectiu.
La intel·ligència artificial ja s’utilitza en valoració d’immobles, predicció de tendències de mercat i atenció al client…
En un mercat de la mida d’Andorra, té sentit apostar per aquestes eines, o és un luxe que no ens podem permetre?
No podem obviar la IA. Hi ha moltes eines que es poden utilitzar però les hem de saber utilitzar i fer-ho bé. Ens ho podem permetre tot però amb racionalitat.
Mirada al futur i llegat
D’aquí a dos anys, quan acabi el teu mandat, un jove que estigui pensant a dedicar-se al sector immobiliari a Andorra et pregunta si val la pena.
Què li dius?
Que faci una aposta decidida per la formació. Que ell serà el seu propi reclam i la seva pròpia marca. Per construir el seu futur ha de construir el seu present.
I per acabar, Jordi: quin és el missatge que vols que arribi a la societat andorrana sobre el paper de l’AGIA?
Perquè, de vegades, el col·legi professional és invisible per al gran públic, i potser és hora que deixi de ser-ho.
Els agents immobiliaris treballem arribant a acords entre propietaris/llogaters i comprador/venedors. La gent ens ha de valorar com el sector que els ajuda a trobar una nova llar.
Gràcies, Jordi.
Parles amb la claredat de qui ha vist molt món, no espera cap palmera i estima aquest país de veritat. Serà un mandat interessant de seguir.